Tirao por la calle y sin tener amor, así vivo yo.

Dimecres 9 de desembre a les 19.00h. Projecció de la pel·lícula El triunfo, de Mireia Ros, presentada per la directora. Cicle de cinema Barcelona Escenari. Entrada lliure.

Són els anys 80 i el Nen i els sues amics (Palito, Topo i Tostao) viuen prop del Paral·lel de Barcelona, entre el Xino i Montjuïc. El seu somni és triomfar en el món de la rumba, però el barri està controlat per una colla de mafiosos (els ex-legionaris Gandhi, Fontán i Andradre) que tenen comptes que passar amb el pare del Nen, el Guacho, de qui només resta el seu esplendor com a antic cantant de rumbes. El Nen haurà de triar entre el seu desig de revenja i les seues ganes de triomfar als escenaris.

La marginalitat i la pobresa, la delinqüència, la corrupció policial, l’assassinat, la venjança i, sobretot, el desig de sortir d’un barri miserable, trobar l’amor i triomfar en la vida, constitueixen el fil conductor d’un film descarnat i extremadament lúcid, que compta a més amb l’avantatge d’una banda sonora espectacular conduïda per Johnny Tarradellas, el “Tio Johnny”, una llegenda viva de la rumba catalana (palmero de Peret i líder de Chipén, Patriarcas de la Rumba, Viejos Rumberos…) que va aconseguir el premi a la millor música del festival de Màlaga de 2006.

Mireia Ros basa la seua pel·lícula en la primera novel·la (homònima) del malaguanyat escriptor Francisco Casavella (Premi Tigre Juan de 1990), en la qual radiografiava els personatges i la vida quotidiana del Xino dels anys 80, abans que, amb el maquillatge olímpic, li robaren fins i tot el nom al barri. I, com no podia ser menys, també retratava el fons sonor d’aquells anys, quan la tropa rumbera de tota Barcelona (des de Peret al Gato Pérez o l’Orquestra Plateria, i des de Sant Antoni o el Poble Sec a Gràcia) posava el fil musical a una vida plena d’esperances però també, i sobretot, ben plena de frustracions.

Amb motiu de la projecció rescatem ara un parell de vídeos. El triunfo, abans de la pel·lícula i la novel·la, va ser un tema d’Agustín Abellán “Chango”, gitano català pioner de la rumba allà pels principis dels anys 70, amb composicions visionàries com El mudo, Chivato, Al que le pique o La Rumba y la Marcha (on va tenir la col·laboració de Los Chorbos).

El novembre de 1990, Francisco Casavella va presentar la seua novel·la al Nick Havanna de Barcelona, en una estupenda “juerga rumbera”, i allí va comptar amb la participació del gran Ricard Batista “El Tarragona”, que li va fer una versió de la cançó:

El Nadal de 2010, dos anys després de la mort de Casavella, i com si fóra una maledicció, El Tarragona també va morir ben jove, i Jaume Giménez “Yumitus del Pichón” i les Estrellas de Gràcia li van fer un homenatge cantant precisament El triunfo:

(compte: hi participa el fill del Tarragona, a les congues)

Share on FacebookTweet about this on TwitterGoogle+Share on LinkedIn

Comentaris tancats.